Arrabassada o Rabassada? El dubte d’un divendres a la ronda
Aquell divendres, a les sis de la tarda, la ronda de Dalt estava col·lapsada. Res que no hàgim vist molts altres divendres, o qualsevol dia a segons quines hores. Molts conductors volien fugir de la capital, buscar refugi durant tres dies i allunyar-se de la rutina laboral. D’altres simplement tornaven a casa per descansar. I alguns, com jo, maleíem no haver agafat la moto.
El cas és que em trobava aturat a mig quilòmetre de la sortida cinc, la que havia d’agafar per anar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Vaig aixecar el cap i em vaig fixar en el rètol. A més del nom de l’hospital, també hi havia indicada la carretera de l’Arrabassada.
El pensament se me’n va anar cap a Collserola, cap a aquella carretera que tants cops he pujat amb bicicleta i que tantes vegades m’ha servit per accedir a la meva enyorada serralada. Però una paraula del rètol em va fer rumiar: Arrabassada…
No hauria de dir Rabassada?
Segurament molts de vosaltres l’heu anomenada de totes dues maneres, sense donar-hi més importància. Jo mateix les he llegit i sentit tantes vegades que ja gairebé no m’hi fixava. Aquell dia, però, amb més temps del que hauria volgut per contemplar el rètol, el dubte se’m va quedar al cap.
I, quan vaig poder consultar-ho, vaig descobrir que el mateix Parc de Collserola ja n’havia parlat feia més de vint anys.
Al butlletí número 69, de la tardor de 2005, hi ha un petit apartat titulat «Retalls de toponímia». El text defensa la Rabassada com a grafia correcta i explica que el nom molt probablement deriva de rabassa, la part baixa de la soca dels arbres i arbustos. I ho concreta prou bé: aquest criteri afecta la serra, el torrent, la font, el casino i també la carretera.
Vaja, que la pregunta que m’havia fet davant del rètol ja tenia una resposta publicada des del 2005.
El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya recull la serra de la Rabassada, al municipi de Sant Cugat del Vallès. El portal lingüístic ésAdir segueix el mateix criteri i el relaciona amb els noms de la carretera, la font, el mirador i el torrent. Per a la serra, fins i tot adverteix que no fa servir la forma Arrabassada.
I Rabassada tampoc no és una denominació sorgida d’una correcció recent. En una postal antiga d’una casa de menjars de l’indret ja hi podem llegir «Antigua casa de comida “La Rabassada”». Sense la A inicial. També la trobem en postals del Casino de la Rabassada i en la denominació del tramvia de la Rabassada, que portava els visitants fins al complex. El nom ja circulava entre taules, ruletes i rails molt abans que el Parc en defensés la grafia.
Ara bé, si tot fos tan clar, probablement aquest article s’acabaria aquí.
La Gran Enciclopèdia Catalana té una entrada encapçalada per l’Arrabassada, amb la Rabassada com a denominació alternativa. Hi descriu un veïnat de Sant Cugat, al vessant septentrional de Collserola, i també anomena la via carretera de l’Arrabassada. No hi explica, però, per què dona preferència a aquesta forma.
La sorpresa és que l’Ajuntament de Barcelona també la fa servir. Fins i tot apareix en el seu Manual d’estil lingüístic del web, de gener de 2022: en un apartat sobre els noms de les vies en castellà, posa com a exemple carretera de la Arrabassada.
Per tant, el conductor que llegeix Arrabassada al rètol no s’ha inventat res. Ha après o ha reproduït una forma que també troba en publicacions i documents municipals. La confusió ens arriba, en part, dels mateixos organismes que ens haurien d’ajudar a aclarir-la.
També convé dir que arrabassada és una paraula catalana. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la recull com l’acció d’arrabassar i el seu efecte. I arrabassar pot voler dir treure les mates, les arrels i les rabasses d’un terreny per poder-lo conrear. És fàcil, doncs, relacionar la paraula amb un paisatge que s’ha transformat per treballar la terra. El que no podem fer és donar per demostrat que aquest sigui l’origen del nom d’aquest indret concret.
Amb rabassa passa una cosa semblant. El Parc en proposa la derivació com a molt probable. Fins aquí podem arribar amb aquella font. Afirmar que el nom ve específicament dels ceps de les antigues vinyes ja seria afegir-hi una certesa que el text no dona.
Ens queda feina per resseguir la història del nom: buscar-ne les aparicions més antigues, comparar documents i mapes i entendre quan i com es van estendre totes dues formes. Però això no ens impedeix reconèixer que avui tenim un criteri explícit del Parc a favor de Rabassada, coherent amb el nom de la serra recollit al Nomenclàtor oficial.
Amb les fonts consultades, a Collserolejant em quedo amb la Rabassada.
I torno al rètol de la ronda. Si fa més de vint anys que el Parc va publicar aquell aclariment, potser ja tocaria que les administracions es posessin d’acord i ens expliquessin quin criteri segueixen. I, si cal corregir la senyalització, que ho fessin.
Els noms dels llocs també formen part del patrimoni de Collserola. Ens parlen del paisatge, de la gent que l’ha viscut i de les paraules amb què l’han reconegut. Mereixen que ens hi fixem, encara que sigui atrapats en una cua de divendres.
I si algú dels qui llegiu aquest article té documents, imatges o arguments que ens ajudin a aclarir la història del nom, estaré molt content que els compartiu. També si serveixen per corregir el que he explicat: d’això es tracta, d’anar coneixent una mica millor Collserola entre tots.
Hauria preferit estalviar-me l’embús. Però mira, almenys en va sortir un article.
