La presó que no es va construir.
Ja fa molts mesos que no ens perdem pels camins de Collserola. A falta de poder-hi anar, trepitjar-la i continuar descobrint-la a cada passa, ho fem d’una altra manera: remenant fotografies, llegint papers antics i recuperant històries que corren el risc de quedar oblidades.
Amb la voluntat de donar continuïtat a aquest espai, avui ha arribat a les meves mans un document que vull compartir amb vosaltres.
El pròxim 2027 farà trenta anys d’una notícia que podria haver canviat per sempre la història d’un indret molt emblemàtic de la Collserola barcelonina. Em refereixo a la vall de Can Masdeu, situada entre Canyelles i Horta, una vall que molts coneixem pels seus horts, els seus camins i el projecte comunitari que des de fa més de dues dècades manté viva l’antiga masia.
Però la història que avui us vull explicar ens porta fins a l’any 1997, quan es va plantejar construir una presó en aquest racó de Collserola.
Abans d’arribar a aquell moment, cal mirar breument enrere. L’any 1901, l’Hospital de la Santa Creu va adquirir la finca de Can Masdeu i, tres anys més tard, hi va traslladar les persones malaltes de lepra que fins aleshores eren ateses a l’antic Hospital dels Mesells, al centre de Barcelona.
El 1931 es va començar a construir un nou hospital en uns terrenys pròxims a la masia. Les obres es van allargar durant anys i l’edifici no es va poder inaugurar fins al 1955. Era l’Hospital de Sant Llàtzer, destinat a atendre infants amb tuberculosi. Va funcionar fins al 1973 i, després del seu tancament, els edificis i bona part de la vall van anar quedant abandonats.
I així arribem al document que avui m’ha permès tornar a aquest indret sense necessitat de trepitjar-lo.
A finals de 1997, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat negociaven el futur dels centres penitenciaris de la ciutat. Es parlava de tancar la Model, la presó de joves de la Trinitat i la presó de dones de Wad-Ras, i de construir nous equipaments que els substituïssin.
Enmig d’aquelles negociacions va aparèixer un nom inesperat: Can Masdeu.
La Generalitat estudiava la possibilitat de construir-hi una nova presó preventiva. Encara no hi havia un projecte aprovat i la decisió no s’havia fet oficial, però Can Masdeu ja era una de les opcions que hi havia damunt la taula.
Costa imaginar-ho avui. Una presó en plena vall de Can Masdeu.
La notícia va arribar a les entitats de Nou Barris i la resposta no es va fer esperar. La Coordinadora d’Entitats i Associacions de Veïns de Nou Barris i l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van mostrar la seva oposició a la proposta.
No es tractava simplement de rebutjar una presó perquè es volia construir a prop de casa. Les entitats defensaven que els centres penitenciaris no s’havien d’allunyar completament de la ciutat, perquè això dificultava el contacte de les persones internes amb les seves famílies i complicava els processos de reinserció. El que qüestionaven era que la vall de Can Masdeu fos el lloc adequat i que, una vegada més, aquella part de Barcelona acabés acollint un equipament difícil de situar en altres barris.
Nou Barris ja havia conviscut durant molts anys amb la presó de joves de la Trinitat. Ara podia veure com un nou centre penitenciari s’aixecava a l’altre extrem del districte, en plena Collserola. En el document es parlava de la “Collserola pobra”, aquella part de la muntanya situada al costat dels barris populars i que massa sovint havia acabat rebent allò que altres indrets de la ciutat no volien.
Finalment, la presó no es va construir.
No he pogut trobar cap document oficial que expliqui per què es va descartar definitivament Can Masdeu, ni tampoc constància d’una gran manifestació o d’un acte concret que, per si sol, aconseguís aturar la proposta. El que sí que podem documentar és que la possibilitat va existir, que va provocar la reacció de les entitats veïnals i ecologistes i que, poc després, va desaparèixer dels plans penitenciaris. Tot apunta que aquella oposició va contribuir a fer-la enrere.
Quatre anys més tard, el desembre de 2001, un grup de persones va ocupar l’antiga masia de Can Masdeu. Amb el pas dels anys, aquell edifici abandonat s’ha convertit en un projecte comunitari vinculat a l’agroecologia, l’autogestió, la cultura i la defensa del territori. S’han recuperat els antics horts i s’hi han organitzat activitats i trobades que han ajudat a donar vida a la vall i a acostar-la a moltes persones.
La història, per tant, hauria pogut ser molt diferent. Si aquella proposta de 1997 hagués tirat endavant, avui probablement no parlaríem dels horts comunitaris, de les activitats obertes o de la defensa de la vall. Parlaríem de la presó de Can Masdeu.
Aquest article neix de la descoberta de Collserola, a la presó, un text signat per Joan Creus i publicat al número de novembre-desembre de 1997 de la revista Carrer. Un d’aquells documents amagats entre papers antics que, gairebé trenta anys després, ens permet recuperar una història que molts ja no recorden.
Serveixi aquest senzill article d’aquesta modesta web per ajudar a visibilitzar la vall de Can Masdeu aquest setembre de 2026, quan fa poques setmanes que un fatídic incendi va deixar carbonitzada una part del turó d’en Segarra i del turó de Roquetes, que vigilen aquesta vall.
Postdata: Seria bonic que aquest article arribés a algú de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que hagués viscut aquella època, o a alguna persona vinculada al moviment veïnal que recordés aquella proposta. Si en sabeu alguna cosa o conserveu documents, testimonis o records d’aquells dies, m’agradarà molt escoltar-vos i poder completar aquesta història.
