La Tenebrosa
Collserola no és un lloc on en Ramon vagi. És un lloc que l’ha acompanyat sempre. Quan pensa en la seva vida, no la divideix en etapes sinó en camins….
-
-
Les memòries del Gran Hotel
El nét vivia fora de Catalunya. Quan l’avi va morir, ningú no va parlar de papers. Mesos després, buidant les golfes del pis familiar, va trobar una carpeta de cartró…
-
Una carpeta que no s’acaba de tancar
Diuen els qui en saben que la recerca històrica no funciona amb carpetes que es tanquen del tot. Sempre hi falta alguna cosa: una dada, un document, una darrera pàgina…
-
El conductor del tramvia
El matí del 19 de juliol de 1911, a la República Argentina, hi havia més gent de l’habitual esperant el tramvia. Alguns miraven el rellotge amb una impaciència discreta; d’altres…
-
-
El camí del Miquel
Quan es va fer aquella fotografia, a finals del segle XIX, en Miquel s’havia assegut al marge de la carretera de la Rabassada per recuperar l’alè. Havia pujat a peu,…
-
Quan caminar ha d’esperar
Aquesta fotografia és d’abans.D’un temps en què aquest camí es podia recórrer sense pensar-hi gaire, amb la normalitat tranquil·la de qui camina per un lloc que sent propi. Ara, en…
-
Per què es diu Tibidabo?
El nom Tibidabo sembla tan natural avui que costa imaginar que no hagi estat sempre aquí. Pronunciat des del cim, amb Barcelona als peus, sembla gairebé inevitable. Però aquesta sensació…
-
Bones Hores: memòria, lloc i retorn
La presentació del llibre Padre Mauri. Menos misa y más pico y pala va ser, per a mi, molt més que la cloenda d’un procés d’escriptura. Va ser el moment…
-
El tió de Collserola
Quan el fred començava a lliscar muntanya avall des de les carenes del Montseny, els Tions ja feia setmanes que s’hi preparaven. Cada setembre, quan les fulles començaven a enrogir-se…
