L’Ajuntament de Barcelona hauria de sentir vergonya…
Hi ha reivindicacions que duren anys. Algunes acaben donant fruits. D’altres avancen tan a poc a poc que, de vegades, costa no desanimar-se. La defensa del monestir fundacional de Santa Maria de Valldonzella és una d’elles.
Des que Som Collserola va començar a implicar-s’hi, hem compartit aquesta lluita amb altres entitats i persones que estimen el patrimoni. Han estat anys de reunions, escrits, fotografies, visites sobre el terreny i moltes converses. Una feina discreta, allunyada dels titulars, però convençuts que només es pot protegir allò que primer es coneix.
Fa uns dies es va viure un d’aquells moments que fan pensar que tot aquest esforç té sentit. En Salvador Ferran, president de Som Collserola, va visitar el monestir de Santa Maria de Valldonzella juntament amb representants del Centre d’Estudis Santjustencs, la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, ARES, l’arquitecte Joan Albert Adell i la historiadora de l’art Montserrat Pagès. Els va rebre l’abadessa de la comunitat, que va escoltar amb interès tota la feina que s’ha fet aquests darrers anys per intentar salvar el monestir fundacional.
Durant la trobada se li va lliurar un dossier que recull bona part d’aquest treball. Mentre en passàvem les pàgines, era impossible no pensar en la quantitat de persones que, d’una manera o altra, han aportat el seu granet de sorra perquè Valldonzella no caigués en l’oblit.
A Collserolejant ja vam explicar la història del monestir fundacional. Per això avui no la repetirem. El que sí que volem dir és que continua costant molt entendre la manca de sensibilitat de l’Ajuntament de Barcelona envers una part del seu patrimoni.
No parlem només de Valldonzella.
Fa massa anys que veiem com elements patrimonials de Collserola es deterioren sense que arribin les actuacions necessàries. Masies, fonts, restes arqueològiques… La llista és massa llarga. I quan un espai tan important com el monestir fundacional de Valldonzella continua en aquesta situació, costa creure que el patrimoni sigui realment una prioritat.
Encara sorprèn més aquest any, en què Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura.
És evident que la ciutat té un patrimoni arquitectònic extraordinari i és una bona notícia que es posi en valor. Però també ho seria mirar cap a aquells espais que fa dècades que esperen una actuació. Perquè el patrimoni no s’acaba a la Sagrada Família, al Recinte Modernista de Sant Pau o al Gòtic. També és Collserola. També és Valldonzella.
Fa pocs dies, betevé dedicava un reportatge a aquest espai. Tant de bo no sigui només una notícia més.
Tant de bo serveixi perquè algú entengui que ja no estem parlant només d’un edifici que es degrada. Estem parlant d’un tros de la història de Barcelona que es va perdent davant la mirada de tothom.
I això, senzillament, no ens ho podem permetre.
