Finca l’Esperança: abans dels jutges, els infants

Un dia, si el temps, les ganes i les meves possibilitats literàries m’ho permeten, m’agradaria escriure un llibre sobre els indrets de Collserola que, al llarg del segle XX, van acollir centres destinats a la infància. Al calaix ja en tinc alguns de ben documentats: Can Puig, Vil·la Joana, Bones Hores i la Mentora Alsina.

Avui hi afegim un altre nom: la finca de l’Esperança, on hi ha l’actual Escola Judicial. La investigació tot just comença i encara queden força preguntes per respondre, però avui us en faré cinc cèntims…

Potser coneixeu l’edifici o n’heu sentit a parlar per la seva funció actual. És a la carretera de Vallvidrera, als números 43–45, just per sobre de la carretera de les aigües i a tocar de la Torre de Collserola i el Tibidabo. Abans que hi arribessin els futurs jutges, però, aquesta finca havia acollit infants i adolescents. I és aquesta part de la seva història la que m’ha fet començar a remenar.

De moment, podem recular fins al 1945, quan la Junta Provincial de Protecció de Menors va crear el centre Nostra Senyora dels Àngels. Hi feien estades infants amb problemes respiratoris, molts dels quals procedien del Grup Benèfic de Wad-Ras. La muntanya els oferia un entorn per passar-hi una temporada i recuperar-se.

Collserola torna a aparèixer, doncs, en la història de la infància barcelonina. Entre boscos, fonts i masies també hi havia centres on els infants vivien, estudiaven o rebien atenció. Cadascun amb la seva història, i amb unes experiències que encara ens queda molta feina per conèixer.

El 5 de maig de 1983, la finca començà una nova etapa. Les Escoles Professionals Nostra Senyora de l’Esperança deixaven Wad-Ras i es traslladaven a les instal·lacions del centre dels Àngels. Aquí passarien a dir-se Col·legi de l’Esperança.

Al capdavant hi havia els religiosos terciaris caputxins, coneguts com a amigonians, que ja gestionaven el centre a Wad-Ras des de 1972. A Collserola hi continuaren fins al 4 de febrer de 1994.

D’aquells anys ens agradaria trobar-ne imatges: les aules, els espais de convivència, el pati, l’aspecte que tenia l’edifici… Sabem que entre 1972 i 1992 el centre publicava una revista escolar, Reflejos. Potser entre les seves pàgines hi ha fotografies i petites històries que ens ajudarien a acostar-nos a la vida quotidiana del col·legi. Ja tenim preparada una consulta a la congregació per mirar de localitzar-ne.

I si reculéssim encara més? Estirant el fil apareix l’antiga ermita de Betlem, una finca vinculada durant segles a l’Hospital de la Santa Creu que, el 1953, va passar a mans de la Junta de Protecció de Menors. Algunes referències la relacionen amb el centre dels Àngels, i això ens fa pensar que podríem estar parlant d’aquest mateix lloc.

Si es confirma, la història d’aquest racó de Collserola començaria molt abans de l’arribada dels infants. Però encara ens falta una peça: comprovar-ne l’emplaçament. A l’arxiu de Sant Pau es conserva un plànol de l’ermita que pot ajudar-nos a aclarir-ho. El deixem, doncs, com un fil obert que esperem poder reprendre aviat.

Mentrestant, potser algú dels que llegiu aquestes línies hi vau viure, hi vau treballar o en teniu alguna fotografia guardada en un calaix. Si és així, m’agradarà molt que m’ho feu saber. Ens ajudaria a posar imatges i records a aquesta història que tot just comencem a recuperar.

Fonts consultades: l’estudi de Carlos Sánchez-Valverde sobre les Escoles Professionals Nostra Senyora de l’Esperança, publicat a Educació i Història, núm. 44 (2024), p. 161; la història de la congregació amigoniana i l’obra de Juan Antonio Vives, Historia de la Pedagogía Amigoniana (2020), p. 261–262; la informació del CGPJ sobre les instal·lacions de l’Escola Judicial; i, per a la possible vinculació amb Betlem, els treballs de Josep-Joan Piquer i Jover i Pilar Salmerón i el registre 18443 del catàleg del Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu.