Un parc d’atraccions a les Planes
Fa poc em vaig topar amb una fotografia antiga de les Planes que em va deixar força sorprès.
A primer cop d’ull no hi ha res d’extraordinari. S’hi veu el pont sobre la riera de Vallvidrera, alguns carros travessant-lo i un paisatge que encara conserva aquell aire rural que durant segles va caracteritzar aquest racó de Collserola.
Però hi ha un detall que crida l’atenció.
Al fons de la imatge, gairebé amagada entre els arbres, apareix una entrada amb un nom ben visible: Planas Park.
Sí, heu llegit bé. Un parc d’atraccions a les Planes.
La fotografia correspon a una època en què aquest sector de Collserola estava canviant ràpidament. L’arribada del ferrocarril, l’any 1917, havia acostat la muntanya a Barcelona com mai abans. En qüestió de minuts, els barcelonins podien escapar del fum i del ritme de la ciutat per passar el dia envoltats de boscos i aire net.
Aquell moviment constant de visitants va transformar la zona. Van començar a aparèixer restaurants, berenadors, bars i tota mena de negocis destinats a una clientela que cada cap de setmana arribava amb el tren.
El Planas Park va néixer en aquell context.
No podia estar millor situat. Es trobava just a l’altra banda del pont que comunicava amb l’estació. Qualsevol persona que baixés del tren havia de passar inevitablement per davant de la seva entrada.
Ara bé, no ens imaginem un parc comparable al Tibidabo. Ni de bon tros. Tampoc tenia res a veure amb els espectacles que s’organitzaven al Casino de la Rabassada durant els seus anys de màxima esplendor.
Era un recinte molt més modest. Uns cavallets, una caseta de tir al blanc i algunes atraccions senzilles constituïen bona part de l’oferta. Però el simple fet que existís ja resulta revelador.
Sovint pensem en la Collserola de principis del segle XX com un espai de masies, boscos i camins. I és cert. Però també hi havia qui la veia com un gran espai d’oci a les portes de Barcelona.
El Tibidabo n’és probablement l’exemple més conegut. Uns anys abans, el projecte del Mina Grott havia intentat atraure visitants a l’entorn del pantà de Vallvidrera. El Casino de la Rabassada buscava convertir la serra en una destinació de primer nivell per a les classes benestants. El Planas Park era molt més humil, però formava part d’aquesta mateixa manera d’entendre la muntanya.
El que també sorprèn és descobrir que ja aleshores hi havia veus crítiques. Alguns articles de premsa consideraven que aquell tipus d’instal·lacions representaven una amenaça per als boscos de Collserola.
Més d’un segle després, aquestes opinions sonen extraordinàriament actuals. Potser canvien les circumstàncies, però el debat de fons continua sent el mateix: quin ús volem donar a la serra i fins on estem disposats a transformar-la.
El Planas Park no va durar gaire. Cap al 1930 ja havia desaparegut. Avui no en queda pràcticament cap rastre i la majoria de persones que passen per les Planes desconeixen que allà hi va haver un petit parc d’atraccions.
Per això m’agraden fotografies com aquesta. Perquè ens recorden que sota els paisatges que creiem conèixer encara s’hi amaguen històries capaces de sorprendre’ns.
