Joan Versió 5.1
De vez en cuando la vida
Toma conmigo café
Y está tan bonita que, da gusto verla
Se suelta el pelo y me invita
A salir con ella a escena» JM Serrat
La vida fregant els 50 semblava que fugia de mi, volia que la monotonia dels anys seguís la seva estela i no deixar-me parar a conversar llargament amb ella, però no ha estat així. Finalment, vam prendre un temps, per aturar motors i mantenir la xerrada de tu a tu, la conversa pendent, vencent la hipocresia, la falsedat i les pors acumulades.
No entenc la vida sense reptes, sense objectius a curt o llarg termini, sense il·lusió per complir-los, amb la por al fracàs i el plaer per aconseguir-los. Visc amb l’enveja d’altres vides i en lluita diària per acceptar la meva, per això em vull rellevar contra la destinació que sembla escrita, en una societat on sortir-se del que s’ha establert requereix assumir riscos no aptes per a moltes persones.
I si, ho reconec sóc una persona profundament afortunada i poc agraïda, que sempre desitjo el que no tinc i tendeixo a no valorar allò que m’ha estat concebut. I és un llast que arrossegueu. Diuen que reconèixer els teus defectes és el primer pas per corregir-los, i en això estem.
Un dels objectius d’aquesta nova versió és poder-ho fer, agrair a la vida els seus regals i no deixar-los en un racó i saber-los gaudir. En aquesta conversa pendent hem parlat, hem plorat i rigut a parts iguals, però sobretot hem establert unes línies d’actuació, hem traçat un pla, hem buscat allò que ens fa remoure per dins actualment i estem en això, en plena actualitzant del sistema…
I una d’aquestes línies d’acció és sens dubte COLLSEROLEJANT, aquesta web amb les iniciatives que en formen part.