Quan caminar ha d’esperar
Aquesta fotografia és d’abans.D’un temps en què aquest camí es podia recórrer sense pensar-hi gaire, amb la normalitat tranquil·la de qui camina per un lloc que sent propi. Ara, en…
-
-
Per què es diu Tibidabo?
El nom Tibidabo sembla tan natural avui que costa imaginar que no hagi estat sempre aquí. Pronunciat des del cim, amb Barcelona als peus, sembla gairebé inevitable. Però aquesta sensació…
-
Bones Hores: memòria, lloc i retorn
La presentació del llibre Padre Mauri. Menos misa y más pico y pala va ser, per a mi, molt més que la cloenda d’un procés d’escriptura. Va ser el moment…
-
El tió de Collserola
Quan el fred començava a lliscar muntanya avall des de les carenes del Montseny, els Tions ja feia setmanes que s’hi preparaven. Cada setembre, quan les fulles començaven a enrogir-se…
-
Bones Hores: un racó de Collserola que torna a respirar història
Entre els espais més singulars de Collserola, Bones Hores destaca com un d’aquells llocs que sorprenen cada cop que hi passes. La seva façana modernista, avui mig esvaïda pel temps,…
-
El Casino de la Rabassada, un any després
Ahir, com molts dissabtes, vaig anar a passejar per Collserola.La sortida tenia un destí i un objectiu clar: volia saber, de primera mà, en quin estat es trobaven les ruïnes…
-
El buit documental de 1977 a Can Puig
Fa temps que treballo en un llibre sobre la història de Can Puig, des que l’Ajuntament de Barcelona en va adquirir la finca l’any 1921 fins a l’actualitat. En el…
-
Un any després del manifest pel Casino de la Rabassada
D’aquí a un mes farà un any que, juntament amb diverses entitats vinculades a Collserola, vam signar un manifest denunciant l’estat de degradació de les ruïnes del Casino de la…
-
-
Un tresor compartit a Collserola
Collserola és la meva passió. Ho sé: a vegades puc ser pesat parlant-ne, i en sóc ben conscient. Ningú és profeta a la seva terra, i a casa ja fa…
