Diu la gent vella de Vallvidrera que, en temps antics, quan el bosc era més espès i les nits, més llargues, hi vivia una dona solitària en una masia apartada del món. Can Mallol en deien, i encara hi queda la pedra vella i una figuera que no fa fruit. Allà hi vivia la Teia, …
començament del capítol del llibre sobre Can Puig Per començar aquest capítol, proposem un exercici aparentment senzill: imaginem que volem anar a la Finca de Can Puig des de la plaça de Catalunya, al centre de Barcelona. Potser pensem que n’hi hauria prou amb demanar a un taxista que ens hi porti. Però, immediatament, ens …
Leer más «Ubicar Can Puig: una necessitat més complexa del que sembla»
Al setembre de 1938, el 39è batalló de carrabiners, que fins aleshores havia estat destinat a la zona de La Rabassada, va ser traslladat a la parròquia de Valldoreix i allotjat en dues residències del mateix municipi. La retirada de les Brigades Internacionals va tenir lloc a conseqüència dels compromisos adquirits pel president de la …
Leer más «Retirada de les Brigades internacionals del Casino de la Rabassada»
L’Adelaide no parava de mossegar-se les ungles, presa de nervis a la vorera del carrer Trafalgar de Barcelona, a mig camí entre la plaça Universitat i el passeig de Sant Joan, a tocar de l’Arc del Triomf. Passejava amunt i avall davant del convent de les Dominiques de l’Anunciata. La tarda anava caient d’aquell 27 …
Can Catà era una antiga masia situada al bell mig de la vall de les Feixes, un indret que havia pres el nom dels primers propietaris documentats. La seva història es remuntava segles enrere, però va ser l’any 1773 quan els barons de Llordella la van adquirir per convertir-la en una residència de caça i …
Les tardes de diumenge es poden viure de mil maneres. N’hi ha que es passen dins d’un cotxe, retornant d’una escapada vibrant, d’un dinar llarg i sorollós o de la segona residència, si es té la sort de gaudir-ne. D’altres transcorren enredats en la comoditat d’un sofà, embolcallats amb una manta tèbia, deixant que la …
Vivim en una societat on la paciència ja no és la mare de la ciència. Ho volem tot de pressa, immediat, sense pauses. I en aquest ritme frenètic, la capacitat d’escoltar i concentrar-se en allò que fem es va esvaint a poc a poc. A més, el poder de la imatge ho domina tot: vivim …
A trenc d’alba, quan el sol tímid comença a esquinçar la boira sobre Collserola, en Ramón recorre els senders solitaris amb el pas lleuger d’aquell qui busca aire pur i silenci. Com tants altres, és un rodamón de muntanya, un ciutadà anònim que troba en aquests camins una escletxa de pau enmig del frenesí urbà. …
Totes les històries inventades que escric tenen un rerefons històric, estan inspirades en fets reals i en llocs que existeixen. Després, però, deixo volar la imaginació i surten personatges inventats i històries que podien haver succeït o no. Aquest relat ens situa en el context de la postguerra, un període marcat per una progressiva recuperació …
L’Antoni sentia el cos gèlid. Aquell octubre del 61 estava resultant més rigorós del que era habitual, amb un aire humit que semblava calar fins als ossos. Les fulles, en una catifa de colors ocres i marrons, s’amuntegaven al carrer estret de Baix de Mariner, al barri d’Horta, un indret tan estret que ni tan …