Quan el fred començava a lliscar muntanya avall des de les carenes del Montseny, els Tions ja feia setmanes que s’hi preparaven. Cada setembre, quan les fulles començaven a enrogir-se i les nits s’allargaven, deixaven els seus refugis montsenyencs i iniciaven el seu camí cap a Collserola, no pas per instal·lar-s’hi, sinó per estar més …
Entre els espais més singulars de Collserola, Bones Hores destaca com un d’aquells llocs que sorprenen cada cop que hi passes. La seva façana modernista, avui mig esvaïda pel temps, convida a imaginar vides, històries i projectes que hi van deixar una empremta profunda. El que molts caminants no saben és que Bones Hores va …
Leer más «Bones Hores: un racó de Collserola que torna a respirar història»
Ahir, com molts dissabtes, vaig anar a passejar per Collserola.La sortida tenia un destí i un objectiu clar: volia saber, de primera mà, en quin estat es trobaven les ruïnes del Casino de la Rabassada. Fa un any, des d’aquest mateix espai, vam instar l’Ajuntament de Sant Cugat a exigir a la propietat la neteja …
Fa temps que treballo en un llibre sobre la història de Can Puig, des que l’Ajuntament de Barcelona en va adquirir la finca l’any 1921 fins a l’actualitat. En el procés d’investigar la seva trajectòria m’he trobat amb un buit documental que de moment no he sabut omplir: el període que s’estén entre el juny …
D’aquí a un mes farà un any que, juntament amb diverses entitats vinculades a Collserola, vam signar un manifest denunciant l’estat de degradació de les ruïnes del Casino de la Rabassada. En aquest enllaç podeu consultar el que dèiem en aquell moment. Passat un any, la situació no ha canviat gaire. L’únic que podem observar, …
Leer más «Un any després del manifest pel Casino de la Rabassada»
Collserola és un tresor inesgotable de fonts, masies, camins, històries i llegendes.Un dels objectius d’aquesta web és donar-los a conèixer i aportar un petit granet de sorra per conservar-ne la memòria. Sobretot, volem evitar que desapareguin i caiguin en l’oblit. Per això hem engegat diversos projectes que, amb més o menys fortuna, han començat a …
Collserola és la meva passió. Ho sé: a vegades puc ser pesat parlant-ne, i en sóc ben conscient. Ningú és profeta a la seva terra, i a casa ja fa temps que se’n cansen d’escoltar-me. L’única que encara s’emociona quan en sent el nom és la meva gossa Lua, que sempre aixeca les orelles, com …
En homenatge a totes les víctimes de les dictadures… Aquell 27 de setembre del 1975, la tardor ja havia començat a estendre els seus colors melancòlics pels boscos de Collserola. Als voltants de l’Hogar Juan XXIII, les primeres hores del matí eren fresques, gairebé fredes, amb una humitat subtil que impregnava l’aire. El terra estava …
Quan pugem cap al Tibidabo i ens deixem endur pels camins de Collserola, hi ha una silueta que de vegades sorprèn els caminants: una torre d’aspecte neomedieval, coronada per merlets, que sembla treta d’un conte. És la Torre Miralluny, també coneguda com Can Potosí o, en alguns documents més recents, Aaron House. Tot i ser …
La gossa ja no corre com abans; el pas dels anys fa que el seu caminar sigui més lent, més pausat. Els seus moviments són serens, gairebé meditatius, com si volgués assaborir cada pam de terra que coneix tan bé. En Ramon no necessita xiular per demanar-li que s’aturi ni que l’esperi. La Kila camina …