Vivim en una societat on la paciència ja no és la mare de la ciència. Ho volem tot de pressa, immediat, sense pauses. I en aquest ritme frenètic, la capacitat d’escoltar i concentrar-se en allò que fem es va esvaint a poc a poc.
A més, el poder de la imatge ho domina tot: vivim en un món audiovisual on les històries ens arriben primer pels ulls i després per l’oïda. La imaginació, aquella eina màgica que ens feia crear mons sencers dins la ment, queda cada cop més arraconada. Ja no cal imaginar si tot ho podem veure.
Però, i si ho recuperéssim? I si ens atrevíssim a tancar els ulls, a escoltar, a deixar-nos portar? A imaginar personatges, a viatjar en el temps, a reviure vides que mai hem viscut…
L’art d’explicar històries sovint es relaciona amb els infants. És fàcil trobar narradors captivant nens i nenes a escoles, biblioteques o festes, fent-los somiar amb contes plens de màgia. Però, i els adults? Per què no aturar-nos un moment? Per què no reconnectar amb aquell nen interior i redescobrir el plaer d’escoltar històries?
Barcelona amaga un tresor mil·lenari, un regal de la natura que és de tots i per a tots, però que encara molts desconeixen: Collserola. Aquesta serralada, refugi de pau i natura, ens permet fugir del ciment, del soroll i de la contaminació de la ciutat. Un espai ple de racons on la imaginació pot córrer lliure, on cada pedra, cada camí i cada arbre poden amagar històries mai explicades. Només cal aturar-se, escoltar i imaginar.
