A trenc d’alba, quan el sol tímid comença a esquinçar la boira sobre Collserola, en Ramón recorre els senders solitaris amb el pas lleuger d’aquell qui busca aire pur i silenci. Com tants altres, és un rodamón de muntanya, un ciutadà anònim que troba en aquests camins una escletxa de pau enmig del frenesí urbà. Però aquell matí, el destí li té reservada una troballa insòlita: una pistola mig enfonsada a la terra, com si el temps l’hagués volgut sepultar, però sense èxit.
Aquest objecte, fred i mut, amaga una història que es remunta dècades enrere, als dies en què Josep Lluís Facerías, maqui i anarquista, recorria aquests mateixos boscos amb la clandestinitat per bandera. Era un home perseguit, un espectre que es movia entre els arbres amb l’ombra de la dictadura sempre a l’aguait. Facerías va desafiar el règim amb la mateixa determinació amb què la muntanya desafia el temps, fins que, el 30 d’agost de 1957, la seva lluita es va esvair sota el foc de l’emboscada franquista.
L’encreuament entre realitat i ficció esdevé inevitable. La pistola que en Ramón sosté a les mans és un pont cap al passat, una empremta d’un temps en què la llibertat es pagava amb la vida. Els últims dies de Facerías, la seva fugida, la seva resistència—tot batega encara en la memòria amagada de Collserola, en la mina tapiada que un dia va servir de refugi i en les fulles que murmuren el seu nom quan el vent hi passa.
Avui, a la Plaça de las Madres de Mayo, un faristol recorda la seva figura, però la muntanya, eterna custòdia de secrets, és qui millor conserva el seu llegat. I en Ramón, amb la seva troballa fortuïta, ha despertat un fragment de la història que la terra intentava retenir.
Fes clic a sobre la imatge si vols llegir la versió llarga
