El Xalet de la Trinitat Nova.
A tocar de la Trinitat Nova, en un racó avui força oblidat del nord de Barcelona, hi ha una petita construcció que molts passen per alt: el xalet de la Trinitat Nova. A primera vista podria semblar simplement una casa abandonada, una més de tantes. Però si ens hi fixem una mica, descobrim que en realitat és el rastre d’un projecte urbanístic molt més ambiciós que mai no va arribar a fer-se realitat.
El xalet es va inaugurar el 12 d’octubre de 1915 i havia de ser la casa pilot d’una urbanització inspirada en el model de ciutat jardí que es volia impulsar a les muntanyes de les Roquetes i Torre Baró. La idea era crear un barri de cases unifamiliars amb jardí pensat per a les classes populars i mitjanes, un model que en aquella època es veia com una alternativa més saludable a la ciutat industrial, massa densa i sovint insalubre.
Però el projecte no va tirar endavant. Del que havia de ser aquella ciutat jardí només en van quedar alguns testimonis dispersos. El més conegut és el castell de Torre Baró, que va quedar inacabat, i aquest petit xalet, que havia de servir com a casa mostra d’un barri que mai no es va arribar a construir.
El mes de maig passat el xalet va tornar a aparèixer als mitjans. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar que no preveu rehabilitar l’edifici. Segons el consistori, la casa no té prou valor patrimonial i, a més, les seves dimensions fan difícil trobar-li un ús clar.
Els estudis municipals situen el cost d’una possible rehabilitació entre dos i tres milions d’euros, una inversió que l’Ajuntament considera difícil de justificar.
A tot això s’hi afegeix un element clau: el xalet no està catalogat com a patrimoni. Sense aquesta protecció administrativa, qualsevol intent de defensar la seva conservació o recuperació es complica molt.
Malgrat això, algunes entitats del barri, com l’Arxiu de Roquetes – Nou Barris, han defensat que el xalet podria recuperar-se com a peça de memòria històrica. La proposta seria integrar-lo amb altres elements patrimonials de la zona —la Casa de l’Aigua, les Cases dels Carters, els aqüeductes o el Pont dels Tres Ulls— i ajudar així a explicar la història d’aquest racó del nord de Barcelona.
Si la notícia és de maig, potser us preguntareu per què en parlem ara.
Fa unes setmanes estava investigant un altre indret —del qual ja en parlarem en una futura entrada— i, revisant la zona amb Google Maps, vaig passar per sobre del lloc on es troba el xalet. El que em va sorprendre és que no hi havia cap menció a l’edifici. Cap indicació, cap referència. Res que expliqués què és aquell lloc.
Així que vaig decidir provar una cosa molt senzilla: afegir una indicació a Google Maps explicant què és el xalet de la Trinitat Nova.
La sorpresa va arribar pocs dies després: la proposta no va ser acceptada.
Ho vaig tornar a intentar d’una altra manera i, de moment, el canvi continua pendent de revisió.
Pot semblar un detall menor, però en realitat diu molt. Quan un lloc ni tan sols apareix als mapes, és gairebé com si no existís.
I això ens porta a una pregunta inevitable: us sona aquesta història d’un altre indret de Collserola, també propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que es troba en un estat de degradació sorprenentment similar?
Potser el problema no és només l’estat d’aquests espais, sinó el poc valor que sovint donem a la nostra pròpia història. Els llocs expliquen històries, i quan desapareixen o queden abandonats també es va esborrant la memòria que porten al darrere.
Una de les raons de ser de Collserolejant és precisament aquesta: recuperar i explicar la memòria històrica de Collserola. Perquè allò que no es coneix, tard o d’hora, acaba desapareixent.
