Entre els espais més singulars de Collserola, Bones Hores destaca com un d’aquells llocs que sorprenen cada cop que hi passes. La seva façana modernista, avui mig esvaïda pel temps, convida a imaginar vides, històries i projectes que hi van deixar una empremta profunda.
El que molts caminants no saben és que Bones Hores va ser, durant dècades, el centre d’un projecte social, educatiu i humà d’una importància extraordinària. I és precisament aquesta història la que expliquem al llibre Padre Mauri: “Menos misa y más pico y pala”, que presentarem el pròxim 20 de desembre.
Una descoberta que neix de caminar per Collserola
El meu interès per Bones Hores no va començar en cap arxiu, sinó en una excursió. Caminant prop del cementiri de Collserola, vaig topar amb un parc infantil abandonat —un tobogan d’elefant, un coet rovellat— que feia pensar en un passat intens. Uns metres més avall, la casa de Bones Hores quedava amagada entre la vegetació, i al jardí, mig oblidat, hi reposava un bust deteriorat del Padre Mauri.
Aquella imatge va ser l’inici d’una recerca que m’ha portat fins aquí.
Bones Hores va ser el cor d’un projecte educatiu que acollia infants procedents d’entorns molt vulnerables. Colònies, tallers, vida comunitària, suport emocional i educatiu… l’hogar infantil Juan XXIII
Era, en molts aspectes, un petit univers de llum enmig de la Barcelona de la dècada dels seixanta i setanta.
Aquest fragment de la història social de Collserola, sovint desconegut, és essencial per entendre la riquesa humana del parc.
2025: quan el passat i el present coincideixen
Les casualitats han volgut que aquest 2025, mentre publiquem el llibre i presentem la seva història, la finca de Bones Hores també visqui un moment de transformació.
Actualment s’hi duen a terme reformes interiors per adequar l’edifici als serveis que hi ofereix l’entitat que el gestiona, centre Joan XXIII l’Onada, i aquestes obres tornen a donar moviment a un espai que durant molt temps ha estat discret, silenciós i poc conegut per al públic general.
Aquesta coincidència —la memòria que recuperem i la renovació física que la finca viu— sembla gairebé un diàleg entre temps:
Bones Hores recorda el seu passat mentre es prepara per al futur.
Perquè Collserola no és només natura: és arquitectura, memòria, transformació i vida.
Bones Hores n’és un exemple perfecte: un espai que continua canviant i que, precisament per això, mereix ser explicat i preservat.
