Fa temps que treballo en un llibre sobre la història de Can Puig, des que l’Ajuntament de Barcelona en va adquirir la finca l’any 1921 fins a l’actualitat. En el procés d’investigar la seva trajectòria m’he trobat amb un buit documental que de moment no he sabut omplir: el període que s’estén entre el juny de 1977, quan els germans de La Salle deixen de gestionar el centre, i l’inici dels anomenats Col·lectius Infantils impulsats per l’Ajuntament.
Fins aquell moment, Can Puig formava part dels Hogares de Aprendizaje, un sistema d’acollida infantil propi de l’etapa franquista. La sortida dels germans coincideix amb la fi d’aquell model i amb l’arribada d’una nova concepció d’atenció a la infància, més propera i més comunitària, que es va concretar en els Col·lectius Infantils de barri. Tot i això, els mesos que separen un sistema de l’altre continuen envoltats d’una certa foscor.
Diversos testimonis han explicat que la marxa dels germans va ser sobtada, fins i tot precipitada. No sé si cal posar-ho en dubte o si simplement va ser una decisió ràpida en un moment de canvi institucional. El fet és que no he pogut localitzar documents que expliquin qui es va fer càrrec de Can Puig en aquell interval, si hi havia personal municipal o algun altre equip temporal, ni tampoc quin ús va tenir l’edifici durant aquells anys immediatament posteriors.
A partir de 1982, en canvi, sí que hi ha documentació clara que explica com la finca va passar a ser utilitzada per l’Ajuntament de Barcelona dins del programa DROSS com a comunitat terapèutica per al tractament de les drogodependències, coneguda amb el nom de La Granja. Aquella nova etapa, perfectament registrada, posa fi al silenci que envolta els anys anteriors. Durant les dècades següents, La Granja va consolidar-se com a centre de tractament i reinserció, gestionat primer per l’Associació APAT i posteriorment per INPROSS, fins que a finals dels noranta va assumir la gestió el CECAS.
Amb l’arribada del CECAS, Can Puig va iniciar una nova etapa marcada per la continuïtat del treball terapèutic i per la millora constant de les instal·lacions. El 2008 el centre es va integrar dins del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, format pels serveis socials de la Generalitat i de l’Ajuntament. Fins avui, Can Puig ha mantingut la seva funció com a comunitat terapèutica, adaptant-se als canvis en les addiccions i en les formes de tractament, però conservant la mateixa vocació d’acompanyar les persones en el procés de recuperar la llibertat i construir un nou estil de vida.
La tesi de Juli Sabaté Delgado, Sociologia de la marginació: un cas de Barcelona (1982), ajuda a entendre molt bé el context d’aquell moment i el paper del Centre de Formació d’Educadors Especialitzats, que va assumir la reorganització dels Hogares i la creació dels Col·lectius. Però, pel que fa a Can Puig, encara hi ha massa punts foscos entre el 1977 i l’inici dels anys vuitanta.
Trobar aquestes peces que falten és important, no només per completar la història d’un edifici, sinó per entendre millor com es va gestionar la infància en risc social en plena transició democràtica. Can Puig és un símbol d’aquell pas d’un model institucionalitzat a un altre de més obert i comunitari.
Estaria molt agraït si algun testimoni de l’època, o qualsevol persona que en sàpiga alguna cosa, pogués aportar informació sobre aquells anys de transició. Qualsevol detall, document o record pot ajudar a reconstruir un capítol que encara resta a l’ombra. Podeu escriure’m a collserolejant@gmail.com o contactar-me a través de les xarxes socials de Collserolejant.
En el capítol del llibre dedicat a Can Puig hi explicarem amb més detall els motius i el context d’aquest canvi, les raons que van portar a la fi dels Hogares de Aprendizaje i a la creació dels Col·lectius, així com el naixement de La Granja i l’arribada posterior del CECAS. Recuperar aquesta història és una manera de fer-la present i d’honorar la memòria d’un espai que forma part del paisatge i de la vida de Collserola.