D’aquí a un mes farà un any que, juntament amb diverses entitats vinculades a Collserola, vam signar un manifest denunciant l’estat de degradació de les ruïnes del Casino de la Rabassada. En aquest enllaç podeu consultar el que dèiem en aquell moment.
Passat un any, la situació no ha canviat gaire. L’únic que podem observar, si passem per la carretera de la Rabassada, és que la propietat ha tancat l’accés amb un cadenat. Ara bé, com diu la dita castellana, «no se pueden poner puertas al bosque»: tot i el tancament, es pot arribar fàcilment a les ruïnes pel camí de la Font de la Rabassada, on també es troba la Font de Can Ribas. El patrimoni i el paisatge són de tothom, i cal una solució que en garanteixi la conservació i l’accés responsable.
Reconec que ja fa temps que no hi he tornat a entrar. D’altra banda, és il·legal fer-ho, encara que molts cops hi he estat temptat. Sovint penso que caldria fer-hi una inspecció per comprovar si l’interior continua sent un niu d’escombraries i un abocador incontrolat. Hi ha dies que ganes no me’n falten, però de moment no he fet el pas, amb la voluntat de ser coherent amb la prohibició que indiquen els cartells.
El manifest, signat el novembre del 2024, reclamava una actuació urgent per aturar el deteriorament de les ruïnes i garantir-ne la conservació com a bé patrimonial i memòria viva de la serra. Hi donaven suport entitats com Som collserola, el Pou, l’Arxiu històric de Roquets i nou Barris, Collserola sense abocadors etc, tots ells amb una llarga trajectòria en la defensa del patrimoni i del territori de Collserola. Els principals punts insistien en la necessitat d’una intervenció immediata, l’obertura d’un procés transparent amb les administracions i el reconeixement del valor històric i social del Casino com a part del llegat cultural de la serra.
Malauradament, aquest any ha passat sense avenços visibles. Les institucions competents no han anunciat cap actuació concreta ni cap calendari d’intervenció. Mentrestant, la vegetació i el pas del temps continuen fent la seva feina, i cada pluja accelera la degradació de murs i fonaments. És veritat que és fàcil caure en el desànim. Fa anys ja van sorgir altres iniciatives que van lluitar perquè aquest indret fos reconegut i protegit com es mereix, i malauradament, tot i ser molt coherents i ben fonamentades, no van poder fer res davant la propietat privada. Ara potser ens trobem en el mateix punt, però la diferència és que ara sabem millor què cal fer i què no podem tornar a repetir.
És legítim preguntar-se: ens hem de resignar? Deixem d’insistir? No val la pena? Però potser la resposta no és renunciar, sinó persistir d’una altra manera: fent xarxa, documentant, visibilitzant i mantenint viva la memòria d’allò que la natura cobreix però que la història no hauria d’esborrar. Perquè sí, la natura seguirà el seu curs —i això també té la seva bellesa—, però l’oblit humà és el que realment condemna un lloc. El Casino de la Rabassada pot desaparèixer físicament, però el seu valor com a símbol de Collserola només desapareixerà si nosaltres ho permetem.
El Casino de la Rabassada no és només un conjunt de ruïnes: és un testimoni de la història del lleure barceloní de principis del segle XX i una fita paisatgística inconfusible al vessant nord de Collserola. Preservar-lo no vol dir convertir-lo en un parc temàtic, sinó garantir que no desaparegui en l’oblit ni sota l’esfondrament.
Un any després, el manifest continua sent tan necessari com el primer dia. El silenci institucional no pot justificar la deixadesa d’un espai que forma part del patrimoni col·lectiu de Collserola. Per això, des de Collserolejant i les entitats signants, reivindiquem novament la conservació i el respecte per les ruïnes del Casino de la Rabassada, com a símbol de la memòria històrica i com a espai de reflexió sobre la relació entre ciutat, natura i patrimoni.
Fem una crida a totes les persones que estimen Collserola i que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa. Podeu afegir-vos al manifest deixant un comentari en aquesta mateixa entrada, mitjançant les xarxes socials o escrivint a collserolejant@mail.com.
Només amb una ciutadania activa i compromesa podrem assegurar que Collserola segueixi sent un espai viu, amb memòria i futur.
Montes gràcies per aquest recordatori.
Com passa tantes vegades l’Administració oblida o mira amb desdeny el patrimoni