Quan pugem cap al Tibidabo i ens deixem endur pels camins de Collserola, hi ha una silueta que de vegades sorprèn els caminants: una torre d’aspecte neomedieval, coronada per merlets, que sembla treta d’un conte. És la Torre Miralluny, també coneguda com Can Potosí o, en alguns documents més recents, Aaron House. Tot i ser propietat privada i no visitable, la seva presència forma part del paisatge i ens parla d’una època en què la burgesia barcelonina buscava en aquests turons aire pur, panoràmiques i un toc de fantasia arquitectònica.
La torre s’aixeca al Turó del Puig, a 651 metres d’altura, al vessant nord-oest del Tibidabo. Des d’aquí es domina el Vallès, el curs del Besòs i, en dies clars, es pot veure fins al Montseny. És també a poca distància de la popular Font de la Budellera, un dels racons més estimats de Collserola. El camí que hi puja és curt, però acaba en una tanca: la finca és privada i no es pot accedir fins a la torre, encara que la seva silueta es pot contemplar sense problemes des dels voltants.
La Torre Miralluny va ser projectada l’any 1899 per l’arquitecte Joaquim Bassegoda Amigó a encàrrec de la família Vilaró de Torres, industrials tèxtils de Sabadell. Es va concebre com a pavelló de caça i residència d’estiueig, en un estil neomedieval-romàntic molt propi de l’època. El nom Miralluny respon al caràcter de mirador: “mirar de lluny”, en clara referència a les panoràmiques que s’hi obtenien. Més endavant, la finca ha rebut altres denominacions: Can Potosí, nom local, i Aaron House, un nom modern que apareix sobretot en fitxes tècniques i cartografia, sense arrel històrica.
Curiosament, a més dels noms documentats, a l’edifici també se li ha dit Torre del Moro. Aquest sobrenom popular és molt comú a Catalunya: sovint, quan la gent es trobava amb una construcció misteriosa o d’aspecte antic, la batejava així, sense que tingués res a veure amb un origen islàmic real. En aquest cas, el nom reflecteix més aviat la fascinació i la llegenda que envolta aquesta talaia de Collserola.
El temps i les reformes han deixat empremta: l’any 1980 Josep Ortín Messeguer en va dirigir una reforma i el 1985 l’estudi Batlleiroig va plantejar un projecte per recuperar el volum original i ordenar l’entorn, que finalment no es va executar. Avui l’edifici està catalogat com a bé patrimonial per l’Ajuntament de Barcelona i conserva bona part de la seva fesomia, encara que amb antenes de comunicació afegides que li donen una aparença menys romàntica que l’original. També hi ha qui parla d’oficines de detectius privats a l’interior, però no hi ha cap font oficial que ho confirmi.
El que sorprèn és el seu bon estat de conservació. En un parc on massa masies i torres han caigut en l’oblit i la degradació, Miralluny es manté dempeus i amb dignitat. Però, com l’hem d’anomenar? Miralluny, evocant la funció de talaia i mirador? Can Potosí, record d’una finca amb aspiracions burgeses? Aaron House, el nom modern que apareix en mapes i documents tècnics? O fins i tot Torre del Moro, com l’ha conegut la veu popular? Cada nom sembla explicar una part de la seva història i alhora obrir interrogants.
Al capdamunt de la torre hi trobem una altra pista que encara fa créixer el misteri. Gravades a la façana hi ha les paraules “AARON HOUSE”, una estrella de sis puntes i dues dates: 1928 i 1932. El nom bíblic, el símbol jueu i aquestes xifres ens parlen d’un episodi de la història de la finca que encara no hem pogut aclarir del tot. Qui eren els propietaris que la van batejar d’aquesta manera? Quin sentit tenien aquestes inscripcions? Era simplement un nom d’estiueig, o hi havia algun projecte més profund al darrere?
La Torre Miralluny, Can Potosí, Aaron House o Torre del Moro —com vulgueu dir-ne— continua sent avui una talaia de misteris a Collserola, esperant que algú n’exhumi la veritable història.
.