Al setembre de 1938, el 39è batalló de carrabiners, que fins aleshores havia estat destinat a la zona de La Rabassada, va ser traslladat a la parròquia de Valldoreix i allotjat en dues residències del mateix municipi.
La retirada de les Brigades Internacionals va tenir lloc a conseqüència dels compromisos adquirits pel president de la República espanyola, Juan Negrín, davant la Societat de Nacions i el Comitè de No Intervenció. Aquest gest, que pretenia mostrar la voluntat de complir amb els acords internacionals, no va ser correspost: tant l’Alemanya nazi com la Itàlia feixista van vulnerar el pacte i continuaren subministrant tropes i armament als insurgents. Paral·lelament, la resta de nacions europees van optar per mantenir-se al marge, ignorant de forma deliberada el conflicte que es desenvolupava a l’Estat espanyol. El desenllaç no es va fer esperar: el 26 de gener de 1939, les forces revoltades van ocupar Barcelona.
Els voluntaris internacionals que havien lluitat al costat de la República van ser homenatjats en diversos actes de reconeixement arreu de Catalunya, com a mostra d’agraïment per la seva entrega a la causa de les llibertats. Aquells homenatges es convertiren, en realitat, en les darreres celebracions públiques abans de l’arribada definitiva de les tropes feixistes.
El primer d’aquests actes de comiat tingué lloc a Les Masies d’Esplugues de Francolí, el 25 d’octubre de 1938.
El segon es va celebrar a La Rabassada dos dies més tard-
El 27 d’octubre de 1938, La Rabassada, un antic complex d’oci de la burgesia catalana situat a la serra de Collserola, va acollir un dels darrers actes d’homenatge a les Brigades Internacionals. Malgrat l’estat de degradació de les instal·lacions, l’espai va ser escenari d’una cerimònia emotiva que va comptar amb la presència de destacades figures polítiques, com el president de la Generalitat, Lluís Companys, el president del govern republicà, Juan Negrín, i el responsable de les Brigades Internacionals, André Marty .
Aquest acte va simbolitzar la gratitud del poble català envers els voluntaris internacionals que havien lluitat per la llibertat i la democràcia a Espanya. A més, va representar una de les darreres celebracions públiques abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939 .